Ciudades medias en España. Urbanización y políticas urbanísticas 1979-2019
És un plaer presentar els autors d’aquest llibre. Uns autors que a més a més de ser distingits urbanistes son amics molt propers. En ser tres qualificats servidors públics de llarg recorregut, tenen algunes coses en comú i també és clar algunes diferencies. Per exemple tenen en comú una dilatada carrera acadèmica i institucional, quin període és semblant al del llibre, s’acosta als 40 anys, que déu n’hi do…
***
Carme Bellet y Fco Cebrian (ed) son els editors del llibre que avui es presenta i que porta per títol: “Ciudades medias en España. Urbanización y políticas urbanísticas 1979-2019”.
El llibre analitza la urbanització i les polítiques urbanístiques de 12 ciutats espanyoles durant el període de 1979-2019, és a dir durant 40 anys. Burgos, Santander, Aranjuez, Toledo, Cuenca, Albacete, Ciudad Real, Talavera de la Reina, Jaén, Linares, Lleida i Manresa.
Finalment el llibre també proposa dues visions de conjunt (la seva transformació i el seu buidatge) i dues propostes metodològiques (sobre Sistema Estadístic Europeu i sobre les Dinàmiques de població i habitatge).
La presentació d’avui destacarà el cas de Manresa i de Lleida, dos dels 12 capítols del llibre, del que son autors Carme Bellet, Josep Torras i Josep Maria Llop i que en el cas manresà porta el títol de: Manresa: Planeamiento y proyectos urbanos en una ciudad media del interior de Catalunya.
***
Carme Bellet és Geògrafa.
Catedràtica en Geografia Humana a la Universitat de Lleida on imparteix docència i desplega recerca des de 1995. Ha participat en nombrosos projectes de recerca centrats en processos d’urbanització i transformacions urbanes especialment dirigits a l’estudi de les ciutats mitjanes. És coordinadora de la Secció de Geografia de la Universitat de Lleida i co-directora (amb en Josep Maria) de la Càtedra Ciutats intermèdies, urbanització i desenvolupament. La llista de publicacions, llibres i articles de la Carme, és literalment impressionant, extraordinària i confirma abastament que el famós “gir espacial de les ciències socials” no va ser una especulació acadèmica de Edward Soja sinó una realitat molt enriquidora. Benvinguda Carme.
Josep Maria Llop i Torné, és Arquitecte i Urbanista (ETSAB, 1974). Company de curs i de generació amb Quico Mestres i amb mi mateix. Un amic, un referent.
Ha estat Director d’Urbanisme dels Ajuntaments de Barcelona (1987-1991) i de Lleida.
Professor a la UdL, a la UPC i també de Màster i de Postgrau en varies universitats, especialment en Amèrica llatina. Actualment es el Director de la Càtedra UNESCO UdL – CIMES de “Ciutats Intermèdies – Urbanització i Desenvolupament”. Ha estat President de l’ AAUC (Agrupació dels Arquitectes Urbanistes de Catalunya) i de la SCOT (Societat catalana d’ordenació del Territori).
La extraordinària cultura jurídica de dret públic fa d’en Josep Maria un –urbanista d’estat- una rara espècie -que m’acabo d’inventar- de la que a Catalunya només n’he conegut dos casos, el seu i el d’en Joan Antoni Solans. I com que l’urbanisme és una qüestió d’estat, em sembla prou rellevant. Puc destacar també la profunditat de pensament d’en Josep Maria quan respon a una consulta. L’any 1996 -en una vida anterior- va respondre passant-me unes fotocopies de “La Ciudad y el sentido del quehacer ciudadano” del filòsof suec José Luís Ramírez. Una conferencia que va fer a Lleida, una reflexió literalment brillant que encara avui us recomano. El paper acaba citant Aristòtil: “sense amistat i sense confiança no hi ha ciutat”.
Doncs bé s’escau destacar avui com unes amistats foren teixides al voltant de la AAUC i la SCOT durant dècades, una realitat significativa que no sé si hem estat capaços de transmetre a les noves generacions. Hi va haver un moment, en que el planejament i l’urbanisme del país, descansaven en una xarxa amistosa, una xarxa en la que en Josep Maria ocupava un lloc central, de referència.
Josep Torras Torra és arquitecte i urbanista (ETSAB, 1980)
Entre 1980 i 1992 va compartir despatx privat amb Josep Miravitllas i M. Àngels Mas, d’aquesta etapa son els projectes del parc de l’Agulla (1986) i del museu de la Tècnica de Manresa (1992), així com col·laboracions en diferents plans urbanístics.
Fou redactor del Pla General de Sabadell de 1992, dirigit per Francesc Mestres, de qui d’altra banda va ser un col·laborador quasi permanent. Ha estat cap del servei d’urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell (1995-1998 i 2015-2020) i del de Manresa (1999-2011).
Ha col·laborat en diferents publicacions i el 2020 obtingué el premi d’Accions Innovadores en la gestió de l’habitat urbà de la 8a Mostra d’arquitectura del Vallès, pel treball del Pla Director de l’Espai Obert Urbà de Sabadell.
Si algú encaixa perfectament en la figura de servidor públic, de “public servant” és en Josep. En la meva opinió n’és un referent. Fer avançar, concretar, aprovar el planejament i la gestió urbanístiques, requereix de molta voluntat i permanència, d’una gran persistència, i d’una lleialtat a uns valors cívics públics de pedra picada. Sense això les millors idees i les millors estratègies s’esvaeixen, queden en res i és per això que la seva contribució al capítol manresà del llibre és molt més important del que molts es pensen. Ho he pensat sovint, però avui era un dia adequat per compartir-ho en públic.
***
Tan sols un apunt abans de donar la paraula a Carme Bellet. Presentar un llibre és també convidar a la seva lectura i consideració. Presentar un llibre de història que alhora és un llibre d’urbanisme, presenta un doble repte i una doble dificultat addicional al fet ja reconegut de que avui els llibres no es llegeixen gaire.
Ni la història, ni l’urbanisme, no estan de moda avui. Potser és perquè la historia i l’urbanisme ens parlen del temps i això sembla que avui no toca. De la acceleració a la contracció de l’espai i el temps, fins arribar avui a la seva aparent desaparició. Però justament la lectura d’aquest llibre fa molt evident “el temps” i com la continuïtat i el manteniment esforçat de les estratègies públiques urbanes resulten decisives i com les picabaralles frívoles i acomodatícies resulten nefastes.
La pregunta és, ¿a quina estanteria posarem aquest llibre? ¿El llegiran els responsables polítics?. Deixem potser que el temps respongui a aquestes i altres preguntes. Té la paraula Carme Bellet, coeditora del llibre.
8 DE JUNY de 2023 JORDI LUDEVID.
Comentaris recents