Durant la primera onada de la covid molts ciutadans van convertir en costum sortir a diari al balcó o a la finestra de casa seva per aplaudir els professionals de la salut. Quants anys feia que un col·lectiu professional, en aquest cas sanitari, no rebia un reconeixement com aquest? Molt abans que la pandèmia ens omplís d’interrogants i d’alguna certesa com la del valor dels professionals, l’arquitecte i urbanista barceloní i sallentí d’adopció Jordi Ludevid, que va presidir la delegació al Bages i Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) del 1998 al 2002, ja es va plantejar la necessitat de reivindicar-los. Ho fa en un llibre presentat ahir.

La sala de columnes de l’ajuntament de Manresa, amb un aforament limitat a una dotzena de persones, va acollir la presentació del llibre de Ludevid Una ciudad de profesiones, editat amb el suport de l’Ajuntament de Manresa. Entre els presents a l’acte, que es va poder seguir pel canal YouTube del COAC, no hi van faltar l’arquitecta Assumpció Puig, degana del COAC; el metge Arcadi Gual, acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina i patró de la Fundació d’Educació Mèdica, i Ferran Mascarell, historiador, vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona i exconseller de Cultura.

Ludevid va llegir unes paraules sobre el llibre de l’arquitecte Félix Solaguren, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que va excusar la seva absència. L’alcalde Marc Aloy va cloure l’acte.

Per què un llibre sobre els professionals? L’arquitecte va respondre aquesta pregunta a Regió7. «Segurament són vàries coses, però una d’elles és la invisibilitat de les professions, que ningú no en parla i, com a conseqüència, ningú no les reconeix i no les tractem massa bé. Ni les professions ni als professionals i, donat que la història demostra que els oficis i les professions són importantíssims en la història política de les ciutats, m’ha semblat que era interessant parlar-ne. Tornar-ho a posar sobre la taula i reivindicar-ho». Tornant a la situació actual, si bé el llibre és anterior, va remarcar que «no pot ser que tractem malament aquelles persones que ens cuiden. Perquè, quan hi ha una emergència o una pandèmia, les professions sempre responen. La meva vida em va permetre constatar la invisibilitat i el maltractament i el menysteniment que els professionals rebem cada dia i la manca d’autonomia que tenim per fer la nostra feina, que va en detriment de la satisfacció de les persones».

La degana del COAC va destacar de l’obra de Ludevid que «res del que hi diu no és gratuït» i que «està molt ben documentada». Per part seva, i aprofitant que el faristol de les intervencions estava situat just al davant del quadre que recorda la crema del paper segellat, Gual va expressar el desig que l’obra de l’arquitecte «sigui una crida a sometent» i a què «passin coses». «Hem de lluitar perquè les missions de les professionals estan en perill». Va demanar fer-ho plegats perquè «potser sols anirem més ràpid però junts anirem més lluny». Mascarell va recomanar la lectura del llibre i va desitjar que es tradueixi a l’anglès per fer arribar les reflexions que conté més enllà de les nostres fronteres. Abans d’ell, Ludevid, que resideix a Cabrianes -entre els assistents no hi va faltar l’alcalde de Sallent i Cabrianes, Oriol Ribalta,- va dedicar bona part de la intervenció a agrair la col·laboració del que va definir com «un «projecte compartit per molts»·

L’alcalde Aloy va explicar el suport de l’Ajuntament a l’edició en el marc del projecte Manresa 2022 en el sentit que, igual que sant Ignasi va viure una il·luminació a Manresa que va canviar el món, l’assaig de Ludevid també pot ser una font de transformació.

Exdegà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, expresident del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya i de la Unió Professional Espanyola, expresident del Consell Europeu de les Professions Lliberals i de la Unió Mundial de Professions, Jordi Ludevid Anglada (Barcelona, 1950), presenta el seu llibre basant-se en la constatació que «el vincle de les professions i els oficis amb les ciutats, històricament rellevant, sembla haver-se esvaït, eclipsat» i que «passa desapercebut que els processos de desprofessionalització actius i en curs, estan destruint l’esperit de ciutadania que des de sempre ha estat associat al fet professional i als oficis». A partir d’aquí, organitza la narració com «un viatge de reconeixement en descoberta, que intenta recompondre un puzle que avui està totalment dispers. Un professional és un tècnic amb valors cívics. El saber pràctic i el civisme són els seus fonaments», valora.

Al llibre reparteix les professions en sis missions: la salut, l’habitabilitat, la seguretat jurídica, l’educació, la sostenibilitat econòmica i ambiental i la comunicació. «Són les sis missions clares, comprensibles, peremptòries, no prescindibles, per al projecte urbà, per al projecte europeu, per a la cohesió social i per als drets humans. I també per a la societat xarxa». 

https://www.regio7.cat/manresa/2020/12/22/laposarquitecte-jordi-ludevid-reivindica-manresa/648672.html